Tel. 93 127 58 13 info@centredediabcn.org
IMG 9758

Barcelona 92

La teràpia de reminiscència és una eina d’estimulació cognitiva que ens ajuda a recordar, de manera natural i espontània, episodis i experiències passades  amb la finalitat d’induir les persones cap a la seva memòria emocional i propiciant-ne els records personals positius.

Avui , la sessió de reminiscència ha tingut com a centre d’interés «Barcelona 92». Van ser uns anys clau per a Barcelona i a mesura que anàvem parlant i observant les projeccions i les fotografies, hem anat recordant aquells anys. Hem visualitzat quan  el 17 d’octubre de 1986 a la ciutat de Lausana, Samaranch va anunciar que la ciutat escollida per organitzar els XXV jocs olímpics era Barcelona. No ens podíem perdre l’expressió i crits d’alegria del aleshores alcalde Pasqual Maragall, que va ser una de les persones que va engegar i va creure en el projecte que Barcelona es convertís en ciutat olímpica.

Hem parlat de tots els anys «d’obres», la remodelació i creació d’espais que van posar Barcelona, com diuen per aquí, “patas arriba”. Recordem tot el que es va anar construint, i de com va canviar la ciutat.

Un dels moments més emotius ha estat quan hem projectat alguns fragments de la cerimònia inaugural el 25 de juliol de 1992. L’actuació de la soprano Montserrat Caballé amb Freddie Mercury interpretant la cançó “Barcelona” i dels tenors  Josep carreras, Plácido Domingo i Alfredo Krauss,  la increïble posada en escena del grup de teatre La Fura dels Baus, les paraules del rey Juan Carles I declarant inaugurats els Jocs olímpics, la entrada de la torxa olímpica a l’estadi … i un dels moments més emocionants, quan el llançador de tir en arc  Antonio Rebollo va llançar la fletxa encenent el pebeter i va il·luminar l’estadi i la cara de tots els assistents. La nostra cara també s’ha il·luminat al recuperar aquesta imatge que de ben segur tots i totes teníem a la memòria.

Avui, cadascú s’ha sentit protagonista en algun moment, quan ha explicat els seus records, de com eren abans alguns barris abans que s’iniciessin les obres , de l’edat que tenien en aquell moment, de la gran crisi econòmica que es va iniciar després de les olimpíades…. Hem après tots de tots i la memòria col·lectiva, una vegada més ha estat la protagonista principal.

Hem acabat ballant el “Amigos para siempre”, fent una conga llarguíssima.

En resum,hem disfrutat, hem gaudit i com diu Juan Manel Serrat a una de les seves cançons, “Hoy puede ser un gran día”i nosaltres l’hem tingut.

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *