Tel. 93 127 58 13 info@centredediabcn.org
Img 2194

Jugar al dominó

Algunes de les activitats amb les que moltes persones gaudeixen són els jocs de taula, especialment el dominó. En les estones en les que no realitzem activitats dirigides com a primera hora del matí o després de dinar, el Ramón, la Maria, la Matilde, el Pepe, la Rosa Maria…. seuen en grupets a disfrutar d’un dels jocs que més triomfa. Són molts els beneficis d’aquest joc: es passa una bona estona, s’enforteix l’autoestima, es reforcen els vincles socials i ajuda a prevenir el deteriorament cognitiu.

Realitzar exercicis i activitats que ajudin a millorar l’estimulació cognitiva són molt importants per a la qualitat de vida de les persones grans, ja que d’una manera agradable i divertida, milloren la memòria i altres reptes quotidians.

Jugar al dòmino o a les cartes amb l’al·licient de guanyar, xerrar amb els amics o ballar estimula més la ment que els videojocs. Així es revela en el llibre «Ments lúcides i longeves», escrit per el catedràtic de Psicologia Mèdica i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona Adolf Tobeña.

Així, pràctiques habituals com els jocs de taula, i la conversa entre d’altres «no prevenen ni corregeixen malalties com l’Alzheimer, però sí que són molt útils per a les persones afortunades que tenen un decaïment intel·lectual molt lent, que els permet tenir fins al final dels seus dies una ment lúcida «.

Participar en jocs de taula és beneficiós per a la salut mental i afectiva de les persones grans segons estudis de l’Instituto Tecnológico del Juguete. Millora el seu benestar, l’estat d’ànim, la motivació interna, disminueix sentiments de soledat, millora les habilitats comunicatives, la percepció sensorial, incrementa l’autoestima, facilita l’adaptació a l’entorn.

Així, els beneficis que aporten els jocs de taula són molts. El que succeeix de vegades és que cal adaptar aquests jocs donat que hi ha persones que tenen problemes de visió (cal tenir versions amb les peces més grans), de motricitat (les peces més grans faciliten la pràxia d’agafar les fitxes) entre d’altres.

Passa el mateix amb altres jocs com el parxís o les cartes, on la mida de les fitxes o de les cartes pot limitar i molt a persones que conserven la capacitat de jugar. És en aquests casos on hem de buscar alternatives disposant de jocs adaptats a les necessitats dels usuaris.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *