Com adaptar l’entorn

A mida que la malaltia d’Alzheimer avança, la persona que la pateix experimenta canvis en les seves capacitats físiques i psíquiques que converteixen una llar insuficientment adaptada a la nova situació en un lloc potencialment perillós.

Les persones amb la malaltia d’Alzheimer són especialment sensibles al seu entorn. L’entorn ha de ser senzill, segur, estable i ha de facilitar l’autonomia. Les adaptacions s’haurien de realitzar gradualment i d’acord amb les necessitats.

Alguns dels canvis que afecten el malalt i que fan necessari adaptar l’habitatge són:

• Canvis en el judici: pot oblidar com utilitzar adequadament objectes i equips domèstics
• Canvis en la percepció espacial i temporal: pot arribar-li a resultar difícil trobar o reconèixer zones de la casa
• Canvis en el comportament: es confon fàcilment, per la qual cosa es torna recelós
• Canvis en l’habilitat física: en alguns casos, té problemes d’equilibri i dificultats per moure’s
• Canvis sensorials: la visió, la capacitat auditiva, la sensibilitat a la temperatura i la sensació de profunditat del malalt es modifiquen. La finalitat d’adaptar l’habitatge a aquests canvis és proporcionar al malalt seguretat física i psíquica, facilitar la tasca del cuidador i fer possible que el malalt pugui continuar vivint a casa seva durant molt de temps

Per adequar convenientment l’habitatge d’un malalt d’Alzheimer, cal identificar aquells objectes i zones de la casa que puguin comportar un risc pel minvament de les capacitats de l’afectat. Alguns d’aquests llocs són els accessos, els forats d’escala, el bany i la cuina.

Els accessos i les escales

• Impedir que el malalt pugui obrir per ell mateix la porta del carrer o de l’escala, terrasses i finestres.
• Les escales han de tenir passamans a cada costat.
• És aconsellable eliminar esglaons i desnivells dins de casa i substituir-los per rampes.
• Aplicar colors als vidres de les portes i finestres perquè pugui distingir si són obertes o tancades.
• Suprimir o tapar espais de difícil accés, com ara els baixos d’escala, els racons o les portes falses.
• No col·locar baldes o pestells perquè no pugui tancar-se.
• Eliminar de terrasses i balcons objectes als quals pugui pujar.

El bany i la cuina

• Retirar els objectes elèctrics del bany
• Substituir la banyera per una dutxa amb terra antilliscant.
• Posar barres de subjecció i recolzament a la dutxa.
• Identificar clarament les aixetes d’aigua freda i calenta per evitar que es cremi. La temperatura de l’aigua hauria de ser 37ºC com a màxim per evitar cremades. La persona amb Alzheimer pot veure disminuïda la sensibilitat
• Retirar del seu abast coberts i utensilis afilats.
• Retirar les plantes tòxiques i les fruites decoratives que pugui confondre amb menjar.
• Fer inaccessibles els medicaments i els productes de neteja.
• Vigilar les fonts de calor.
• Tenir sempre tancades les claus de pas del gas.
• Instal·lar mecanismes de seguretat a les estufes i els aparells de gas. És convenient fer aquests canvis a mesura que avança la malaltia, adaptant-se a les necessitats del malalt. Efectuar-los tots de cop només serviria per desorientar-lo.

La casa d’un malalt d’Alzheimer ha de fomentar la seva independència mentre li sigui possible mantenir la interacció social i la capacitat per fer activitats significatives. Per aconseguir aquest propòsit:

• No ha d’estar sobrecarregada de mobles ni d’adornaments que li impedeixin moure’s amb facilitat. Així s’incrementa la seva autonomia, es redueix la seva angoixa i es facilita la tasca del cuidador.
• Cal evitar els sorolls i sons innecessaris, com ara els del televisor o la ràdio, ja que poden desorientar-lo i, a més, dificulten enormement la comunicació amb ell.
• Els miralls i les superfícies brillants poden espantar-lo, ja que pot no reconèixer-s’hi o confondre’s amb un estrany. També pot ser que no s’adoni si una porta o finestra de vidre és oberta o tancada.
• El desordre incrementa la seva desorientació. Convé només deixar a la vista objectes d’ús quotidià i procurar que tot estigui sempre al seu lloc.

• Arriba un moment en què li resulta de gran ajuda que les diferents habitacions de la casa, els recorreguts per anar al bany o a la seva habitació, o els continguts dels armaris i calaixos que utilitza, estiguin senyalitzats amb rètols o pictogrames: aquesta petita modificació l’ajuda a sentir-se més segur.
• Una pissarra o un bloc que l’indiqui les tasques que ha de fer cada dia l’ajudarà a estructurar el seu temps i a sentir-se menys desorientat.
• Un rellotge de paret i un calendari en el qual s’identifiqui clarament el dia que és, amb números molt grans i que es puguin llegir amb facilitat, l’ajudaran en els moments en què pugui patir trastorns d’orientació temporal.

Per facilitar la orientació, és important indicar a la porta de cada habitació amb una imatge adequada (fotografia, dibuix) apropiada o amb paraules si encara les reconeix en majúscules, per exemple posar a la porta del bany un dibuix o una fotografia d’una banyera o un cartell que posi LAVABO…