Tel. 93 127 58 13 info@centredediabcn.org
La Magnolia Centre De Dia Barcelona

La història de vida

Conèixer la història de vida de las persones és imprescindible per a  poder proporcionar una atenció integral i centrada en la persona. Conèixer els gustos, aficions, costums, etc. de las persones que atenem facilita donar una atenció individualitzada, que respecti la seva trajectòria de vida. Cada persona és única i per tant com l’atendrem dependrà de com vol i necessita ser atesa. L’ atenció centrada en la persona comporta una planificació individualitzada que ha de  tenir en compte la història de vida de la persona, donat que cap persona és igual a una altra (Martínez, 2010). Entendre que cada persona es única, implica tal i com assenyala (Martínez, 2010), la necessària personalització de l’ atenció, ja que l’atenció s’ha de realitzar des d’un pla d’atenció i vida, en coherència amb el passat, present i futur de la persona. Per aquest motiu és tan important la història de vida.

Totes les persones retenim informació sobre el nostre passat, sobre tot recordem més aquelles coses que ens han marcat, positivament o negativament. Per això cal que els records de les vivències passades i  les presents estiguin preservats.

En les persones que pateixen la malaltia d’Alzheimer, els seus records s’esborren, es barregen, es confonen. En la fase inicial de la malaltia la persona té un coneixement disminuït dels esdeveniments recents i pot presentar un cert dèficit en el record de la seva vida personal recent.

En les fases moderada-greu es posa de manifest la incapacitat de recordar aspectes importants i rellevants de la seva vida actual ( adreça, números de telèfon coneguts, noms de familiars propers com ara els néts…) i sovint hi ha desorientació temporal.

En la fase greu, la persona pateix un gran desconeixement dels esdeveniments recents i de les experiències de la seva vida i els records que conserva estan molt fragmentats. En general desconeix l’entorn, es troba desorientada en el temps, no recorda el nom de les persones però pot distingir entre coneguts i no coneguts.

El llibre de la memòria constitueix un recull de tota la informació personal rellevant des de dades purament biogràfiques a esdeveniments transcendentals de la seva trajectòria vital. Es tracta d’un instrument personalitzat i adaptat a cada malalt que l’ajudi a situar-se tant en les seves reminiscències com en la seva realitat actual. Aquesta eina ens ajudarà a treballar les reminiscències personals i alhora l’ajudarem a prendre consciència del moment en què està i de l’entorn que l’envolta.

Per a poder recollir totes les dades i anècdotes rellevants per a la persona, la font d’informació més fiable és “un mateix”. A més, cal tenir en compte  que a les dades objectives s’hi afegeix un ingredient que només pot aportar “un mateix” al relatar la seva vida: els sentiments i les emocions que els hi generen els records al explicar-los. Aquests sentiments i emocions ens ajuden com a professionals, a entendre, a comprendre i a donar respostes a molts “perquès”. Les persones grans són el fruit d’una llarga trajectòria de vivències que els fan ser i actuar d’una determinada manera. Nosaltres com a professionals que en tenim cura, obtenim amb la història de vida la informació necessària per saber o intuir com tractar o no tractar a una determinada persona. I a la vegada, juntament amb el resident elaborem un instrument molt potent d’estimulació cognitiva, que es basarà en la reminiscència. La història de vida constitueix una metodologia que ens permet reunir els esdeveniments més significatius de les nostres vides, des de que naixem fins al moment actual. Per elaborar la pròpia història de vida, utilitzem com a eina principal la memòria, doncs ens permet reconstruir d’on venim, la nostra família, el context social, cultural, polític i econòmic que ens ha tocat viure i tots aquells fets que ens han marcat. El conèixer al detall la biografia de les persones que atenem i cuidem, és una variable de pes, que fa que s’avanci encara més en l’Atenció Centrada en la Persona. El tracte, les consideracions, els gustos, i d’altres atencions individualitzades són encara més possibles, viables i encertades ja que es disposa d’un coneixement integral de la persona com a ésser únic i diferent, gràcies a aquest instrument “altament facilitador” com és ser coneixedors de la “història de vida”. I com a valor afegit, realment el que marca la diferència, és que aquesta sigui “explicada per un mateix”, on realment explica el què ha estat o és important i significatiu per ell. Tanmateix hem esmentat que l’instrument necessari per elaborar una història de vida és la memòria, per aquesta raó el desenvolupament de la mateixa és necessari que les persones  encara tinguin les capacitats cognitives  força preservades.

Els temes que es treballen en el llibre de la memòria o història de vida són: la infantesa ) els pares, la escola, jocs, la primera comunió, amistats, vacances…), la adolescència i la joventut (estudis, primera feina, aficions, parella, moda de la època, servei militar,esdeveniments…), maduresa ( casament, viatge de noces, feina, aficions, el primer cotxe, llocs de vacances…) l’abans i ara, aficions i interessos actuals  (pel.lícules, cançons, diaris i revistes, esport, animals, menjars, begudes…). Tots aquests punts també es poden il.lustrar amb fotografies.

Hi ha temes més concrets que es poden tractar en cadascun dels punts abans esmentats i són els següents: El pare i la mare, els germans, els avis, els néts i nétes, altres parents, les primeres memòries, els veïns, lloc de naixement, l’escola, amics de l’escola, assignatures preferides, les festivitats, programes de la ràdio, el servei militar, la guerra civil i la posguerra, els estudis, l’amor, amics especials, moments tristos, grans alegries…

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *