Tel. 93 127 58 13 info@centredediabcn.org
005 Magnolia

Com abordar la disfàgia

 

El deteriorament cognitiu i els canvis fisiològics propis de la malaltia d’Alzheimer poden alterar el procés de deglució i provocar diferents problemes per empassar i alimentar-se de manera adequada.

S’anomena disfàgia qualsevol alteració del procés de deglució, des de la col·locació del menjar a la boca fins que arriba a l’esòfag i el seu pas posterior a l’estómac.

Els trastorns més habituals es produeixen en:

  • L’habilitat per a l’autoalimentació.
  • La manipulació de l’aliment a la boca.
  • El transport de l’aliment a la faringe i a l’esòfag.
  • La protecció de la via aèria en el moment d’empassar (tos, ennuegaments, pas de menjar al pulmó).

Les conseqüències més greus que comporta són:

  • Desnutrició i/o deshidratació.
  • Malalties respiratòries, com la pneumònia.

Alteracions i conseqüències de la disfàgia en el procés de deglució

Alteracions

  • No reconeixement del menjar com a tal.
  • Ús incorrecte dels coberts.
  • No realització de moviments de masticació i cohesió de l’aliment.
  • No s’activa el reflex de deglució.
  • Baixa coordinació dels moviments de la mandíbula i la llengua.
  • Dificultat de pas dels aliments a l’esòfag.
  • Dèficit d’obertura i tancament de la faringe i de l’esòfag.

Conseqüències

  • Obertura lenta o no obertura de la boca.
  • Dificultat per acceptar la col·locació del menjar a la boca.
  • Dificultat d’autoalimentació.
  • Risc de pèrdua de menjar fora de la boca.
  • Risc d’ennuegament.
  • Risc de pas de menjar al pulmó (aspiració).
  • Dificultat per cohesionar els aliments, especialment els sòlids.
  • Restes d’aliments a la boca i la faringe després d’empassar.
  • Restes de menjar amb risc d’aspiració.

 

La “maniobra de Heimlich” pot ser útil per salvar la vida del pacient quan es produeix un ennuegament.

 

Quan el pacient està conscient i dret

  1. El socorrista es col·loca darrere l’accidentat amb els braços per sota les aixelles.
  2. Tanca una mà i col·loca el polze a la boca de l’estómac del pacient (quatre dits per sobre del melic).
  3. Agafa el puny amb l’altra mà i exerceix una pressió enèrgica cap amunt provant d’estrènyer la part inferior del diafragma. Tot seguit deixa d’exercir pressió sense perdre el punt.
  4. Repeteix la maniobra de 6 a 10 vegades fins que aconsegueix desbloquejar la via aèria.

 

Quan el pacient no es pot aguantar dret o està inconscient al terra

  1. El socorrista es col·loca eixancarrat sobre els malucs de l’accidentat, que està panxa enlaire.
  2. Col·loca el taló d’una mà sobre el punt de pressió, dos dits per sobre del melic i molt per sota de la punta de l’estèrnum.
  3. Col·loca la segona mà sobre la primera per exercir pressió i prossegueix com en l’exemple anterior.

Cal fer sempre la pressió cap al diafragma i a la línia mitjana del cos.

 

SOLUCIONS PER FACILITAR LA INGESTA D’ALIMENTS

Per facilitar l’obertura de la boca:

  • Col·loqui-li el menjar al llavi
  • Utilitzi coberts petits, preferentment cullera
  • Apliqui uns tocs de gel i massatges a la mandíbula.

Per afavorir la masticació:

  • Pressioni la llengua amb el cobert en el moment de col·locar-li el menjar a la boca.
  • Premi la base de la barbeta amb el dit per estimular-li l’inici de la masticació i la manipulació.
  • Doni-li aliments fàcils de mastegar: tous, en petites quantitats, tallats a trossets o picats

Faci purés i cremes. Els purés es poden preparar a partir de l’àpat familiar. S’han de triturar amb un túrmix procurant que no quedin grumolls, parts sense triturar, espines o ossos petits que podrien provocar ofec.

Utilitzi biberons, o canyes per a l’alimentació i/o per a begudes si el reflex de succió es manifesta actiu.

 

Per potenciar la deglució i evitar ennuegaments:

  • Modificació de consistències:

Espesseeixi els líquids per aconseguir una consistència tipus nèctar, mel o púding. Hi ha pólvores espesseïdores instantànies i també es poden utilitzar gelatines comercials per mantenir una bona hidratació.

Eviti consistències mixtes i no homogènies (per ex.: sopa de fideus, iogurt amb trossos de fruita).

Eviti aliments que “s’enganxin” amb facilitat al paladar (per ex.: puré de patata molt sec, pa de motlle, enciam, mantegada).

  • Inclinar el cap: fer-ho cap per avall en el moment d’empassar facilita l’elevació laríngia.
  • Alterni un bol alimentari de sòlid amb la ingesta de líquid per facilitar-li el pas del menjar.

 

Per potenciar l’autonomia i la memòria:

  • Parli del menjar; això pot ajudar al reconeixement del menjar com a tal.
  • Faci els moviments d’obertura de boca i masticació perquè el pacient els imiti.
  • Doni ordres verbals i gestuals per mastegar i empassar.
  • Ofereixi aliments que es puguin agafar amb la mà

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *