Tel. 93 127 58 13 info@centredediabcn.org
084 ZOOMUMww

Vacances versus Alzheimer

L’estiu és l’època de l’any en què més es viatja i per a molts és l’oportunitat perfecte per evadir-se de la feina  i de les rutines del dia a dia. No obstant això, les vacances i el fet de viatjar pot convertir-se en exactament el contrari per a cuidadors i persones amb Alzheimer i presenta una sèrie de reptes que s’han de tenir en compte abans del viatge.

És necessari per tota persona cuidadora, intentar desconnectar uns dies i poder prendre un descans que li faci recarregar energies i veure la situació d’una altra manera al distanciar-se un temps. La opció moltes vegades consisteix en deixar a la persona amb Alzheimer a casa seva, amb els seus horaris, les seves rutines, en mans de professionals que s’ocupin de fer aquest relleu de la persona cuidadora sense que el malalt hagi de passar per tants canvis.

Tot i que no és recomanable, no vol dir que les persones amb Alzheimer no puguin viatjar, però requereix molta planificació per a la seguretat del malalt. En cas que finalment es decideixi viatjar amb ells, s’aconsellen viatges curts i / o a llocs que el malalt pugui reconèixer, que li resulten familiars i per tant causin la menor ansietat possible. Per a tots ells s’han de tenir en compte certes pautes a seguir:

  • Porta a sobre els documents importants
  • No se t’oblidi tampoc la medicació
  • Assegura’t que porta una polsera identificativa
  • Si no disposes de la polsera, pots posar el seu nom a la roba juntament amb un telèfon de contacte i una llista dels seus afeccions mèdiques en les bosses
  • Mantingues un entorn el més familiar possible
  • Tracta de portar coses de casa en el teu viatge (mantes, coixins, pijames, etc.)
  • Mantingues la mateixa rutina, en la mesura del possible, per evitar confusions
  • Limita les escales
  • Si es pot viatjar amb cotxe propi molt millor, ja que podrem parar a descansar quan la persona ho necessiti
  • Si el viatge és amb avió, si pots tria vols directes
  • El temps del viatge no ha de ser superior a quatre hores, cal evitar els llargs desplaçaments
  • Porta fotos i jocs per mantenir a la persona ocupada durant el temps del viatge
  • Millor allotjar-se en un hotel que a casa d’algun parent ja que pot suposar un conflicte en les rutines de la família. En el cas que sigui necessari allotjar-se a casa d’un familiar, cal informar-lo dels canvis en el comportament de la persona malalta per a facilitar la convivència
  • Tria llocs tranquils evitant els entorns amb molt d’enrenou i mantingues una rutina
  • Controlar el consum de sucre i altres excitants com la cafeïna, la teina… de manera que podrem evitar episodis d’agitació innecessaris
  • Disposeu de temps lliure: això farà que el viatge sigui menys estressant. No és convenient planificar moltes activitats
  • Estableix metes realistes: les persones amb Alzheimer necessiten coherència i constància
  • Mantenir certes rutines com l’hora dels àpats, dutxes i l’hora d’anar a dormir en són un exemple
  • No mostreu pressa i intenteu no accelerar el ritme. Si en un entorn conegut la persona necessita més temps per a realitzar les activitats i reconèixer les persones i els espais, en un entorn nou encara més. Estem de vacances. No cal córrer
  • Quan la persona es troba en una fase avançada de la malaltia no és recomanable viatjar ni traslladar-la. Si s’opta per mantenir la persona malalta durant el mes de les vacances al mateix domicili, es tractaria de buscar una persona que supleixi la persona que en té cura habitualment. Se li pot demanar en aquesta persona si en coneix cap altra que pogués fer-ho (sempre és millor alguna persona coneguda). Seria bo que unes setmanes abans «titular i suplent» tinguin cura conjuntament del malalt. Això permetria que el malalt s’anés familiaritzant amb la persona nova. Si no es troba ningú conegut, sempre es pot prendre contacte amb una agència especialitzada en professionals a domicili
  • Si s’opta per fer un ingrés, aquest tindria les característiques d’ingrés per descàrrega familiar. Segons sigui la situació sanitària del malalt (presència
    de trastorns psiquiàtrics, necessitat de cures d’infermeria, si està enllitat….) l’ingrés podria ser sòcio-sanitari o en una residència. El metge de capçalera i el treballador social del Centre d’Atenció Primària on es visita el malalt són els professionals encarregats de valorar quin és el recurs més adient
  • Una altra opció és que els familiars facin torns els dies del vacances per tenir cura de la persona malalta. Si hi ha més d’un fill i poden i volen repartir-se les vacances entre tots, poden desplaçar-se al domicili de la persona malalta (és molt millor que hi vagin ells que no pas canviar el malalt cada pocs dies) per atendre-la.

El més important és tenir confiança com a persona cuidadora. Ningú coneix millor a la persona malalta que la persona cuidadora.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *