Tel. 93 127 58 13 info@centredediabcn.org
027 Magnolia

Els maltractaments a les persones grans

Des de l’any 2006 s’està commemorant el dia 15 de juny com el “Dia Mundial de la Presa de Consciència de l’Abús i el Maltractament envers les Persones Grans”.

El maltractament (físic, psíquic, sexual i econòmic) anvers les persones grans prové del seu entorn més proper, familiars, cuidadors o d’alguna persona de qui s’espera un tracte de respecte i confiança.

Aquesta forma de violència està considerada com la més oculta, la més silenciada, la menys estudiada, per tant la més desconeguda, detectada i tractada (OMS, 2002).

Es desconeixen les dimensions del fenomen, així com la seva etiologia, i són situacions complexes degut al seu caràcter multi-factorial. Les raons per les quals es fan aquestes afirmacions són molt diverses, no obstant, podem destacar entre totes elles l’existència d’un cercle de silenci, d’ignorància i de vulnerabilitat que envolta a les persones grans en situació de maltractament. Les persones grans no solen comunicar ni tampoc denunciar els fets pels que estan passant. La por a perdre els afectes o l’amistat dels més pròxims, la por a no ser creguts, la por a ser ingressats en institucions contra la seva voluntat, la por a ser abandonats, a ser castigats, a rebre represàlies, la manca d’informació de com i on notificar els que els està passant, la manca de capacitat cognitiva per poder expressar-se…. Són aspectes relacionats amb la pròpia persona gran que ens poden explicar el silenci i l’ocultació dels problemes.

El concepte de maltractament inclou violència (agressió, l’ús de la força), abús (de poder i confiança), i comprèn les situacions en que una persona gran pateix les conseqüències de l’omissió en la recepció dels ajuts bàsics necessaris (menjar, vestir…) i la negació dels seus drets (decidir…). Les diverses formes en que es poden presentar els maltractaments s’agrupen en tipologies que no són excloents entre si. Poden ser: físics, psíquics, emocional, sexuals, econòmics i/o financers, negligència, abandó i vulneració de drets. L’informe “veus absents” (OMS, 2002) posa al descobert que la manca de respecte i pèrdua de la dignitat són les formes més doloroses de maltractament segons les persones grans que varen participar en aquest estudi internacional. Totes aquestes formes poden tenir lloc en diferents àmbits com el familiar i/o domiciliari, l’institucional (hospitals, residències, centres de dia, i altres), l’estructural o social (assajament immobiliari) i burocràtic/administratiu (manca de serveis i estructures per tractar aquest fenomen amb la especificitat que correspon).

Detectar i denunciar els maltractaments depèn de la conscienciació, coneixement i també de la comprensió, tant col.lectiva com individual, que es té del problema, que es té el problema.

On es poden produir els maltractaments?

  • En el medi familiar (o àmbit domèstic) .Els autors d’aquest tipus de maltractament són les persones que viuen en el mateix domicili que la persona gran o hi tenen una relació familiar o de confiança. Segons les dades existents, els maltractaments dins del mateix domicili els solen dur a terme sobretot els fills/es i, més rarament, els cònjuges o altres familiars. No obstant això, les persones maltractadores també poden ésser veïns o altres coneguts. Un dels factors que genera un risc més elevat de vulneració dels drets de la persona gran és el fet que aquesta persona es trobi en una situació de dependència. De fet, aquest factor és un dels més que més incideixen en els maltractaments a les persones grans

 

  • En el medi institucional .La violència institucional s’associa amb diversos trets de l’atenció a curt o a llarg termini en institucions públiques. El terme institució ens remet a una gran varietat d’establiments que ofereixen serveis sanitaris, sòciosanitaris i socials (hospitals, residències geriàtriques, centres de dia, etc.). El National Center on Elder Abuse (NCEA, 1998) defineix el maltractament institucional de la manera següent: «Qualsevol acció o omissió relativa a un resident en una institució que generi un perjudici a aquesta persona o la privi injustament de la seva independència». La gran diferència la trobem en el fet que els autors dels actes de maltractament institucional són persones que tenen l’obligació legal o contractual de fornir atenció i protecció a les persones grans. És a dir, la persona encarregada de tenir cura de les persones grans no hi manté una relació de confiança (família, amic, veí), sinó de tipus jurídic

 

  • En el medi social o estructural . Aquest àmbit fa referència als maltractaments procedents de les diverses administracions (manca de polítiques socials adequades per a persones grans maltractades) i d’altres estructures socials que, pel seu funcionament i el seu tracte, marginen les persones grans. A tall d’exemple, destaquen les pensions baixes, les barreres arquitectòniques, les llistes d’espera per a atencions quirúrgiques i els impediments burocràtics per accedir a recursos de suport (centres de dia, habitatges tutelats, etc.), entre d’altres. El retard a l’hora de respondre per part de l’Administració pot conduir les persones grans a una situació en la qual quedin desprotegits i mancats d’atenció. En aquesta categoria també s’inclouen les situacions d’assetjament immobiliari per les quals es permet que les empreses o els particulars amb pocs escrúpols desallotgin persones grans dels seus domicilis emprant argúcies i enganys legals.

Les persones grans amb trastorn cognitiu són víctimes d’estafes econòmiques, com per exemple, una organització criminal que es feien passar per revisors del gas i van arribar a estafar més de 500.000 euros.

 

La Xarxa Internacional per a la Prevenció dels Maltractaments a les Persones Grans (INPEA) estima en un 5% les situacions de maltractaments domèstics i en un 10% els maltractaments en institucions. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS, 2002), els maltractaments afecten un 6% de les persones grans de tot el món. Segons els estudis, dels tipus de maltractament  que solen afectar més sovint les persones grans són la negligència i l’autonegligència, a més de l’abús psicològic.

Factors de risc

Es tracta de les situacions o característiques personals que poden afavorir l’aparició de maltractaments. És important conèixer els factors de risc per actuar i evitar que es produeixin situacions de maltractament, a més de dissenyar accions de prevenció. Els factors de risc són de tres tipus:

Factors relacionats amb la persona gran:

  • La vulnerabilitat de les persones d’edat avançada, deguda sobretot a la seva fragilitat física, intel·lectual o psicològica
  • Les condicions econòmiques de la persona gran. Persones amb estalvis i altres béns cobejats.
  • L’aïllament social. Tenir poques relacions fa augmentar les possibilitats d’ésser víctima de maltractament
  • L’hostilitat que pugui presentar la persona gran

Factors relacionats amb la persona maltractadora:

  • Tenir cura sense ajudes d’una persona gran dependent durant períodes llargs
  • Manca de formació dels cuidadors
  • Que algun membre de la família pateixi un trastorn mental, toxicomania o drogoaddicció
  • Violència familiar, transmissió de la violència d’una generació a una altra
  • Manca de suport formal i informal
  • Dificultats familiars en l’àmbit econòmic, situacions d’atur, problemes d’habitatge, esgotament, manca d’autoestima i estrès, manca de relacions socials, responsabilitat familiar a causa dels fills i la feina
  • Esdeveniments vitals (separacions, divorcis, decessos)
  • Factors relacionats amb l’entorn (socials)
  • Concepcions errònies sobre l’envelliment que afavoreixen una visió deshumanitzada de les persones grans
  • Manca de formació dels cuidadors
  • Actes i actituds discriminatoris

És molt important que es gestionin programes de prevenció per a poder intervenir molt abans que es produeixin els casos d’abús. Entendre’ls i afrontar-los és fonamental per desenvolupar iniciatives polítiques, ja que és anar a l’arrel del problema.

Millorar la sensibilització de la societat sobre la naturalesa i les conseqüències dels maltractaments a les persones grans és una de les mesures més eficients de prevenció.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *