Tel. 93 127 58 13 info@centredediabcn.org
009 ZOOMUMww

El gran repte de la comunicació

Quan parlem de comunicació fem referència al intercanvi d’informació, idees i emocions. Comunicar-nos implica enviar i rebre missatges com a mecanisme de relació entre les persones tant a través de la paraula com a través del llenguatge no verbal.

El llenguatge no verbal és l’actitud, els gestos, el to i els matisos de la veu, l’expressió facial i el llenguatge corporal que fem servir quan parlem. Sembla sorprenent però el llenguatge no verbal representa un 80% de la comunicació entre les persones mentre que les paraules representen només un 20%.

A mesura que la malaltia d’Alzheimer avança, la capacitat per comunicar-se de les persones que la pateixen es va modificant. Cada individu segueix un procés diferent de la malaltia, així que la pèrdua de la capacitat comunicativa no afecta de la mateixa manera però a grans trets s’aprecia una dificultat creixent per expressar idees amb les paraules adequades, dificultat per trobar el nom de les paraules ( objectes d’ús comú,  nom de persones..), el llenguatge es va tornant cada vegada més senzill i el vocabulari més reiteratiu, augmenta la dificultat per organitzar les paraules amb un ordre lògic, perden el fil de la conversa habitualment…  En resum, la capacitat expressiva es va limitant i la capacitat per comprendre allò que els diem també es pot veure afectada.

Per a la persona que pateix aquesta limitació comunicativa és desesperant voler expressar-se i no poder fer-ho.

Un dels grans reptes dels professionals és afavorir aquesta comunicació quan les vies naturals per realitzar-la, en aquest cas la parla, ja no és efectiva.

Com podem ajudar a la persona  a expressar-se?

  • Primer de tot, hem de ser pacients i comprensius. Li hem de fer saber que l’escoltem i que intentem entendre’l. Per això és necessari crear un ambient de calma i respondre amb frases que li donin seguretat com per exemple “ el teu fill et vindrà a buscar a les quatre”
  • Hem de mostrar-li en tot moment interès pel que diu
  • Hem de proporcionar-li seguretat, confort i benestar amb paraules, gestos i animar-la a expressar-se malgrat les seves dificultats
  • Hem de donar-li temps. Les seves respostes poden ser més lentes del que pensem que és natural. Cal tenir paciència i no l’hem d’interrompre. No hem de tenir pressa
  • Hem de procurar no corregir, criticar ni discutir el que diu, ja que pot empitjorar la situació
  • Podem ajudar-lo a expressar-se realitzant preguntes simples on la resposta sigui si o no, per exemple, “Et fa mal l’esquena?”, “Vols una poma?” “Estàs còmode?”. Les preguntes amb moltes opcions poden provocar frustració
  • Hem de centrar-nos en els sentiments que vol expressar i no només en les paraules que diu. Les emocions són més importants i ens poden donar molta informació
  • Cal que estem molt atents a la comunicació no verbal . Quan coneixem a la persona, la seva expressió facial, els moviments corporals, la mirada… són claus per determinar si li passa alguna cosa
  • És molt important parlar en llocs tranquils, evitant interferències com sorolls… que el poden distreure o neguitejar
  • Hem d’animar-lo a comunicar-se amb gestos o bé assenyalant… ja que li pot resultar més fàcil quan la capacitat expressiva es troba mermada
  • Cal mantenir el contacte visual amb la persona quan conversem amb ella

 

Com podem facilitar la comprensió?

  • Cal que ens assegurem que ens està sentint, descartant així cap dèficit auditiu
  • Hem de baixar el to de veu, cridar no va lligat a que ens comprenguin millor
  • Cal que ens identifiquem abans de parlar-hi, dient el nostre nom, qui som… per donar-li seguretat i evitar dificultats de reconeixement
  • Ens hem d’adreçar -nos a la persona pel seu nom, de manera que l’ajudem a orientar-se i captar la seva atenció
  • Hem de fer servir paraules simples i familiars
  • Hem de parlar de manera lenta i clara
  • Hem de fer les preguntes o donar les instruccions d’una en una i esperar la resposta abans de formular la següent
  • Hem de tornar a formular les preguntes les vegades que calgui
  • Facilitarem la comprensió si realitzem preguntes tancades on la resposta sigui si o no, com per exemple “Vols un got d’aigua?”…
  • Reconvertirem les preguntes en respostes, és a dir, oferir-li solucions en comptes de plantejar-li problemes
  • Emfatitzarem les paraules clau dels missatges que li transmetem, per cridar l’atenció sobre aquestes paraules i ajudar-lo a entendre el que diem
  • Podem donar apunts visuals, assenyalant, tocant o indicant els objectes dels que parlem

 

Respecte a nosaltres mateixos ( professionals, persones cuidadores…)

  • Cal que estem atents al propi llenguatge corporal. Si estem nerviosos o tenim pressa, ho notarà per la nostra expressió facial, moviments….
  • Cal que evitem els ambients carregats (molta llum, molt soroll, moltes persones…), les interrupcions i les interferències quan parlem amb el pacient
  • Si estem molt nerviosos o angoixats hauríem d’esperar a parlar amb el pacient. El binomi malalt-cuidador funciona quan aquest últim està relaxat

Els professionals de La Magnòlia seguim treballant dia a dia aquest repte, facilitar la comunicació amb les persones que van perdent aquesta capacitat.

 

 

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *